Venint de Sant Martí a Vilafranca en l'autocar, escoltava dues dones parlant de metges i
malalties, una tenia morenes i l´altra li donava consells d'aquests de les àvies.
No vaig gosar de preguntar res, però em vaig anar apuntant el que deien.
Per les morenes ,
Les maduixes més madures que pugueu trobar , xafades sobre una gassa, aplicada
directament sobre la morena.
Hi ha persones que fan servir tomàquets madurs, però jo no ho aconsello perquè tenen
molt d'àcid i un excés de potassi.
Menjar o beure suc, de maduixes cada nit abans d'anar a dormir , evita que es tornin a
reproduir.
A l’edat mitjana, s'havia utilitzat en els convents de monges ,una beguda, que en deien
L’elixir de la bona son o de la dona son
Es feia amb un litre de vi blanc, unes quantes maduixes trossejades i un ramet de flors
de camamilla.
No sé si té res a veure amb les morenes,, però es una recepta que m'agrada a mi i per
això la he guardat
DE SANG I FETGE
A la sabateria que hi ha al costat del Cafè de la Munia, una dona em va explicar que la
seva sogra, feia assecar els pàmpols vermells de la vinya, els triturava amb la mà de
morter i s'en feia infusions per “ rebaixar la sang “.
Si havia tingut una enrabiada, anava a buscar fulles d´ortiga i s’ en feia un caldo per
calmar el fetge i que no se li fessin pedres.
Les fulles d´ortiga a l'amanida, són bones per els homes amb problemes de disfunció
erectil .Això els hi vaig dir jo a elles, i ja que sóc àvia i visc al Penedès…. Aprofito per
colar la meva de recepta.
Si es fa una crema o un oli amb fulles d´ortiga fresques, i s'unten els engonals abans
d'anar a dormir, també fa efecte.
De les famoses pocions afrodisíaques, les que no estaven fetes amb belladona o
digital, estaven fetes amb ortiga i arrel de mandrágora
Herbolària , remeiera per vocació...encantada de la vida ,dono gràcies cada dia : a la terra , al sol, a la lluna i a la vida que m' envolta ; i voldria seguir vivint amb tanta Pau com sigui possible i amb tot el Amor del món. Gràcies,dziękuję,mercès .gracias.mercí,tante grazie, vielen dank !
7 de desembre del 2009
28 de novembre del 2009
Receptes de les àvies pag.3
A Torrelles de Foix, Setembre del 2006
L´àvia de C´al Pep Gerri,em va explicar que quan ella era petita, la seva mare els feia bullir l´arrel del panical amb aigua per aliviar el mal de panxa.
L´arrel de panical,quan es seca,es talla a troçets i s´en fan collarets per evitar la suor de l´aixella.
Si els pagesos es renten els peus amb aigua d´arrel de panical,eviten , la suor, els fongs , les nafres i la pudor.
La punxa del panical, és eficaç contra el verí de la serp i la picada d´abella.
S`agafa una espina de la flor i es punxa el voltant de la picada ,i amb l´arrel ben aixafada es fà una cataplasma petita sobre la ferida.
També em va donar un remei per la tos de les criaturas, es talla de dalt baix , una pala de figa de moro, s´omple de sucre una de les llesques i es tapa amb l´altre, es lliga ben fort ,com si la volguèssim reconstruir, i es deixa dreta sobre un gerro perque vagi regalimant tot el sucre fòs amb el suc que hi ha dintre de la fulla.
De Sant Quintí de Mediona ,vaig tornar amb una recepta que em van donar la Maria i la Dolors que són tímides i no volen que surti el seu nom.
d´Oli d´all per el dolor.
Agafar un tupí de fang o una cassola, omplir d´ oli i grans d´all en nombre senar,
Així que bull es tanca el foc, deixar reposar ben tapat i a les fosques .
Al cap d´un mes ja es pot fer servir.
A la meva terra del Vallés,primer es feia una frega d´alcohol de romaní i es posaba l´ oli d´all quan el membre afectat estaba calent i es tapaba amb un drap de llana.
Una de les àvies, coneixia l´oli de sargantana i em va dir, que de vegades sentia a parlar als grans de l´oli de ratolins vius, pero no sabia si només era per espantar les criaturas que no volien pendre els remeis o si realment el feien.
També sabien com fer el
Vi per agafar gana
1 litre de vi blanc
Tantes flors de centaura fresca con hi càpiguen
Afegir 3 cullerades grosses de mel
Sacsejar força estona
Deixar reposar més o menys 1 hora
Colar en una ampolla fosca i beure un ditet abans dels apats
Ha de durar una setmana
L´àvia de C´al Pep Gerri,em va explicar que quan ella era petita, la seva mare els feia bullir l´arrel del panical amb aigua per aliviar el mal de panxa.
L´arrel de panical,quan es seca,es talla a troçets i s´en fan collarets per evitar la suor de l´aixella.
Si els pagesos es renten els peus amb aigua d´arrel de panical,eviten , la suor, els fongs , les nafres i la pudor.
La punxa del panical, és eficaç contra el verí de la serp i la picada d´abella.
S`agafa una espina de la flor i es punxa el voltant de la picada ,i amb l´arrel ben aixafada es fà una cataplasma petita sobre la ferida.
També em va donar un remei per la tos de les criaturas, es talla de dalt baix , una pala de figa de moro, s´omple de sucre una de les llesques i es tapa amb l´altre, es lliga ben fort ,com si la volguèssim reconstruir, i es deixa dreta sobre un gerro perque vagi regalimant tot el sucre fòs amb el suc que hi ha dintre de la fulla.
De Sant Quintí de Mediona ,vaig tornar amb una recepta que em van donar la Maria i la Dolors que són tímides i no volen que surti el seu nom.
d´Oli d´all per el dolor.
Agafar un tupí de fang o una cassola, omplir d´ oli i grans d´all en nombre senar,
Així que bull es tanca el foc, deixar reposar ben tapat i a les fosques .
Al cap d´un mes ja es pot fer servir.
A la meva terra del Vallés,primer es feia una frega d´alcohol de romaní i es posaba l´ oli d´all quan el membre afectat estaba calent i es tapaba amb un drap de llana.
Una de les àvies, coneixia l´oli de sargantana i em va dir, que de vegades sentia a parlar als grans de l´oli de ratolins vius, pero no sabia si només era per espantar les criaturas que no volien pendre els remeis o si realment el feien.
També sabien com fer el
Vi per agafar gana
1 litre de vi blanc
Tantes flors de centaura fresca con hi càpiguen
Afegir 3 cullerades grosses de mel
Sacsejar força estona
Deixar reposar més o menys 1 hora
Colar en una ampolla fosca i beure un ditet abans dels apats
Ha de durar una setmana
23 de novembre del 2009
pagina 2 Receptes de les àvies .
Del Llibre LA MIEL Prof. N.Cano
INSTITUTO DE TROPOTERÁPIA
C/ Alcoy 10
Barcelona 2ª edicion 6 ptas.
CALDO OXIDANTE DE MIEL , CEBOLLA Y LIMÓN
En tres o cuatro litros de agua, se pone un kilo de cebollas y cuando están las cebollas
deshechas de tanto cocer, se agregan 3 cucharadas de buena miel. En cada toma se
agragará el zumo de un limón o dos en crudo.
Este famoso caldo “dulce-oxidante” es particularmente recomendable en las siguientes
enfermedades.
1º Difteria y males de garganta
2º Pleuresía y males de pecho
3º Infecciones intestinales
4º Ataques de asma
5º Ataques de nefritis aguda
6º Retención de orina
7º Enfriamientos y catarros
8º Dolores agudos y reumàticos
9º Dolor de muelas (más cargado de zumo de limón)
10º Cansancio nervioso
11º Insuficiencia hepática y renal
12º Anemia y escrufulismo
He copiat íntegrament la pàgina del llibre, és un petit llibre molt interessant però tant
vell que no trobo els hereus per demanar permís de recopilació. Que serveixi també
com a homenatge als primers naturalistes, ja que la recepta serveix per a tantes coses,
imagino que el Caldo Vital del Doctor Santiveri deu ser una derivació d´aquest , però
sense mel.
Aquest llibre em va arribar a les mans gràcies al amic Carles Casas ( el Xarli )de Vilafranca.
9 de novembre del 2009
Recull Xerrada Receptes Medicinals Antigues pag 1
11 de Setembre a Pontons, devant de l´Església ballen els Gegants de la Mùnia, i una senyora que es diu Rosenda o Rosaura m´explica com la seva àvia curaba tots els mals, amb herbes , que feia olis de serp , que en curaba tants de mals ,que fins i tot el metge de Vilafranca , pujaba a demanar.li consell.!!!!
Aquesta tarda, entre tots nosaltres , farem un homenatge a totes les àvies de totes les àvies que a casa nostra s´han ocupat de la familia i han cuidat vells i malalts amb els remeis naturals que els hi donaba la terra.
Oli de Serp
Hi ha dues maneres de fer Oli de Serp Per a bonys i nyanyos
1 Agafar un pot de vidre plé d´ oli i ficar,hi una sep morta, sencera, si pot ser blanca millor. Tapar i deixar 9 dies a sol i serena.
Es va agafant oli a mica que es necesita fins que s´acaba. ( ès fastigós, pero es veu que funciona.)
2 Agafar una pell de serp, de la que deixen elles quan la muden, fer .la assecar bé i pulveritzar.la, afegir aquesta pols a l´oli i deixar a les fosques en un lloc séc d´un any per altra. Pasat l´any, es cola i es pot fer servir.
En el moment que apareix el bony, es frega amb l´ oli ,es posa una moneda de 5cèntims, qui la tingui i s´embena amb un drap blanc ben net.
Oli de Sargantana Per la Bronquitis i fleumes
Posar la sargantana en un pot plé d´ oli, de viu en viu i deixar.la tapada 9 setmanes a sol i serena, en cas de malaltia,fregar el pit del malalt del llombrigo fins al coll.
Es pot afegir una cullerada d ´aquest oli als vafos d´eucaliptus que algunes persones solen fer per aliviar la bronquitis.
Oli de Llangardaix. Per la Pulmonía.
Posar el Llangardaix de viu en viu en un pot plé d´oli i deixar tapat 9 setmanes a sol i serena, quan es un home que agafa la pulmonía, es barreja amb llard calent i patata aixafada i es fà una cataplasma,que s´ha d´anar canviant quan es refreda.
Si es una dona, es fà la cataplasma amb fulles de col en comptes de patata.
Aquesta tarda, entre tots nosaltres , farem un homenatge a totes les àvies de totes les àvies que a casa nostra s´han ocupat de la familia i han cuidat vells i malalts amb els remeis naturals que els hi donaba la terra.
Oli de Serp
Hi ha dues maneres de fer Oli de Serp Per a bonys i nyanyos
1 Agafar un pot de vidre plé d´ oli i ficar,hi una sep morta, sencera, si pot ser blanca millor. Tapar i deixar 9 dies a sol i serena.
Es va agafant oli a mica que es necesita fins que s´acaba. ( ès fastigós, pero es veu que funciona.)
2 Agafar una pell de serp, de la que deixen elles quan la muden, fer .la assecar bé i pulveritzar.la, afegir aquesta pols a l´oli i deixar a les fosques en un lloc séc d´un any per altra. Pasat l´any, es cola i es pot fer servir.
En el moment que apareix el bony, es frega amb l´ oli ,es posa una moneda de 5cèntims, qui la tingui i s´embena amb un drap blanc ben net.
Oli de Sargantana Per la Bronquitis i fleumes
Posar la sargantana en un pot plé d´ oli, de viu en viu i deixar.la tapada 9 setmanes a sol i serena, en cas de malaltia,fregar el pit del malalt del llombrigo fins al coll.
Es pot afegir una cullerada d ´aquest oli als vafos d´eucaliptus que algunes persones solen fer per aliviar la bronquitis.
Oli de Llangardaix. Per la Pulmonía.
Posar el Llangardaix de viu en viu en un pot plé d´oli i deixar tapat 9 setmanes a sol i serena, quan es un home que agafa la pulmonía, es barreja amb llard calent i patata aixafada i es fà una cataplasma,que s´ha d´anar canviant quan es refreda.
Si es una dona, es fà la cataplasma amb fulles de col en comptes de patata.
l´espigol
4 de novembre del 2009
Sàlvia
Planta femenina per excelència !
Quan una dona se sent segura de sí mateixa,estic segura que no hi ha malaltia que l´aclapari,en aquesta planta tenim una gran aliada !!!
Una sola tassa al dia ja es suficient !
Compartiu.la amb la filla,la mare , una amiga !!.
Endolzeu.la amb una mica de mel,i l´efecte serà més ràpit !
2 de novembre del 2009
Farigola i Romaní
4 d’octubre del 2009
11 de setembre del 2009
La Jùlia que ja està molt gran !!!i la Naila també
10 de setembre del 2009
Marché artisanal 2009 - wideo
Mercredi 19 Août avait lieu le second marché artisanal à Ste Croix Volvestre
Malgré une chaleur caniculaire, le publique était au rendez vous pour découvrir le savoir-faire des artisans régionaux venus du Couserans, du Volvestre et de la Hte Garonne. La matinée fut animée en musique avec Marie Josée à l'accordéon et la criée de Pierrette.
Des maquettes de charrettes avec Pierre Gasc que nous avons déjà présenté, des bijoux, des articles de jonglerie, de la céramique, des meubles en carton, de la peinture sur verre, des sculptures, des vêtements ainsi que de l'artisanat d'art Africain présenté par Anne, assidue au marché comme Brahim et son artisanat du Maghreb, l'exposition impromptue de Franck avec sa collection de cartes de visite, sans oublier les célèbres pastels de Corinne qui ont coloré le marché hebdomadaire qui s'étendait sur toute la place du village pour l'occasion.
Organisateurs, exposants et sympathisants ont partagé un repas à la fin du marché en toute convivialité.
Mercredi 19 Août avait lieu le second marché artisanal à Ste Croix Volvestre
Malgré une chaleur caniculaire, le publique était au rendez vous pour découvrir le savoir-faire des artisans régionaux venus du Couserans, du Volvestre et de la Hte Garonne. La matinée fut animée en musique avec Marie Josée à l'accordéon et la criée de Pierrette.
Des maquettes de charrettes avec Pierre Gasc que nous avons déjà présenté, des bijoux, des articles de jonglerie, de la céramique, des meubles en carton, de la peinture sur verre, des sculptures, des vêtements ainsi que de l'artisanat d'art Africain présenté par Anne, assidue au marché comme Brahim et son artisanat du Maghreb, l'exposition impromptue de Franck avec sa collection de cartes de visite, sans oublier les célèbres pastels de Corinne qui ont coloré le marché hebdomadaire qui s'étendait sur toute la place du village pour l'occasion.
Organisateurs, exposants et sympathisants ont partagé un repas à la fin du marché en toute convivialité.
Video de infoariege
16 de juny del 2009
13 de març del 2009
la Júlia i la Naila
cou cou c´est Jùlia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)