Aigua de neu
Una veina m´ha explicat que la seva àvia, els dies que nevaba, feia pujar les nenes a la taulada, amb una cullereta de plata i un gerro de porcellana blanca, omplien el gerro amb molta cura i l´àvia estaba molt contenta, pero ella no sap QUE en feia despres amb la neu , tot i que TOT ho curaba amb aquella Aigua de Neu miraculosa.
Sé de gent que diu que a casa seva s´utilitzaba per les cremades un Oli de Neu, que era oli amb aigua de neu. A mí m´extranya, perque els catalans no sóm gaire donats a barrejar l´oli i l´aigua.
Xarop de flor de Säuc
Posar aigua a bullir en una olla de porcellana o fang ( que no sigui d´alumini), quan l´aigua bull, si tiren les toies de flors de saüc fresques , es tapa i s´espera uns minuts.
S´aixeca la tapadora amb molta cura i es decanta el vapor d´aigua que hi ha quedat, en un cassó,es torna a tapar i es repeteix la mateixa operació tantes vegades com faci falta , fins que no quedi aigua a l´olla.
Es pesa o es mesura el liquid que ha resultat i s´hi afeigeig la mateixa quantitat de sucre roig o mel, posar al foc , remenar sovint fins que es desfaci el sucre.
Guardar en pots de vidre fosc .
Aquest xarop es molt bó per la tos, la febre i el refredat de fred, pero no per la grip.
Xarop séc de Pi ,per la tos
S´agafa un pot de vidre transparent
S´omple de gemmes de pinya petitones, normalment a la primavera, s´hi aboca tot el sucre roig que hi càpiga, es tapa i es deixa a la cuina en un lloc calent durant tot l´estiu. A la tardor , el sucre s ‘ aurà desfet i tindrem un xarop bonissim ¡!!
Es cola i s´envasa en pots més petits.
Xarop almíbar de Pi.
30 grams de gemmes de pi
30 grams de sucre
Aigua , un got gran ( 250 cl aprox)
Es posa l´aigua a bullir i s´hi tiren les pinyetes i el sucre fins que quedi un almíbar.
Es cola i s´envasa
Recepta del Isidre ,l´home de la Maria, que treballaba al Sac Xiroi de Castellvi de la Marca al 1997, aquest xarop va ser el primer que vaig fer per la meva neta Naila que era bebé.
