Cascall

Cascall .Adormidera

Com la rosella, floreix entre maig i juliol,pero es més grossa i de color tirant a lila,les llavors son dolces i comestibles.

D’ aquesta planta s’ extreu l’ opi i de l’ opi,la morfina.

En els tractats sobre la bruixeria, hi surt sempre aquesta planta, perque es deia que una persona a la que se li havia fet pendre l’ adormidera, quedava “ encantat “ i depenent de la persona que li havia suministrat.

S’ havia fet servir per a calmar histèries i ansietats, a més de provocar somnolència i sopor.
El làtex d’ aquesta planta, es una mica més espès que la de la figuera, pero no crema la pell.

Es l’ herba dels “ bebedizos “ i elixirs , molt utilitzada als convents.

Amb el cascall es feia l’ Aigua de la Veritat

En una gerra de ví ,s’ hi tira un bon manat de tiges, flors i fulles de cascall
Es deixa tot el dia al sol, tapat amb un drap *
L’ endemà es cola i ja es pot fer servir.

* es tapava amb un drap per tal que no hi entrèsin insectes, ja que es creia que els mosquits ofegats en vi, destruien les propietats d’ aquesta Aigua.!!

Vidella

Vidella, clematis


La vidella ha de ser màgica per necessitat,ja que la flor blanca i olorosa te la forma de la creu cristiana i el fruit es una estrella de sis puntes amb una estela blanca i plumosa que gira en el sentit contrari de les agulles del rellotge.

El més tóxic de la planta es el suc fresc, es diu que a l’ edad mitjana els pidolaires es fregaven la cara i les mans amb aquesta planta, per provocar cremades superficials a la pell ,fer veure que estaven molt malats i aconseguir més almoina.
Les ferides falses, es feien desapareixer fregant amb fulles de bleda.

En molts indrets de les Espanyes, s’en diu “ la hierba de los mendigos”.

Es una herba analgésica i en liniment es feia servir per alleujar els dolors reumàtics.

Es diu que les bruixes, quan volien enganyar els homes, es feien pasar per fades, i es feien diademes amb aquesta planta, que al desprendre tan bona olor,alterava la voluntad dels que se les trovaben.


També hi hà un unguent de vidella per treure les arrugues i aconseguir semblar més joves,

Es barreja llard de porc dolç amb un grapat de flors de vidella seques i esmicolades,es fà coure al bany maria amb el foc ben baix ,sense que bulli, uns deu minuts.

Un cop fora del foc ,es cola i quan es fret, es barreja amb una mica d’ aigua d’ azahar .

Malcoratge

Malcoratge Mercurial

El malcoratge son dues plantes, una femenina de color verd clar i l’ altre masculina.de color més fosc.

Està molt lligada a la maternitat,perque es feia servir per a “ retirar la llet “de mares i dides quan ja es desmamaven les criatures, en algún moment es va arrivar a pensar que les bruixes la feien servir per matar- les, ja que aconseguien que les mares es quedessin sense llet i els nens es morissin de gana.

En els embarasos i la procreació també hi tenia alguna cosa a dir,
hi hà históries que expliquen que el suc fresc de la planta femella feia noies i la del mascle , nois.

Les parelles havien de beure cada nit durant cuatre dies un Caldo especiat, pero no podien copular i el que feia cinc dies ja ho podien fer.
Aixó s’ havia de repetir fins a aconseguir l’ embaràs desitjat.


Caldo Especiat per fer Nenes

Fer bullir vi negre amb un bon grapat de malcoratge femella i fonoll
Una branca de canyella i pell de taronja
Deixar que reduieixi a la meitat ,es cola i s’ afegeix aigua i melassa o mel.


Caldo Especiat per fer Nens

Fer bullir vi negre amb un bon grapat de malcoratge mascle i fonoll
Una branca de canyella i pell de llimona.
Deixar que reduieixi a la meitat ,es cola i s’ afegeix aigua i melassa o mel

Sarriassa

Sarriassa, Aro


La sarriassa,recorda un petit lliri, l’ arrel es un tubercle que reprodueix amb molta facilitat en boscos humits, està carregat d’ oxalat de calci, es molt tòxic, sobretot al contacte amb les mucoses i els ulls.
Antigament s’ havia usat com a purgant , deixant.la assecar ,les quantitats d’ herba que es feien servir, eren mínimes,perque tot.hom sabia que era perillosa.

La flor, durant el temps de maduració despren una olor quasi putrefacta i està calenta,ja que fermenta, per aixó se la associa amb les bruixes, tot i que les bruixes no la feien servir molt, ja que el tóxic es molt lent i poc efectiu si no es fresc.

Si en trobeu alguna passejant per el bosc, la podeu arrencar si porteu guants, i l’ arrel us servirà per a netejar els marbres tacats.

L’ extracte de l’ arrel cuita amb llet ,es callicida .
Es cremava a la llar de foc per fer fugir les serps.

Segons el Dioscórides :

“ cocida com muchas aguas, para adelgazar i purgar los humores gruesos del pecho “

Marxivol

Marxívol . helèboro negro

El seu nom en llatí es Helleborus foètidus, i es veritat que fà molta pudor.
Es una planta mólt toxica tota sencera , i s’ ha de coneixer molt bé si es vol fer servir, perque fàcilment es confón amb d’ altres, recorda una mica les fulles de la marihuana.

L’ heleborina, el tóxic del marxìvol pot provocar la mort en poc temps, en mig de convulsions i deliris, es la planta que feien servir les bruixes i bruixots quan volien fer mal de veritat.
Normalment es barrejava tintura mare* de l’ herba fresca amb algún medicament d’ olor forta i actuava a travers de les mucoses de la boca.

En l’ ùs tópic , provoca lesions cutànies i excemes ,pero es feia servir com a exudant per extreure verí de serp o d’ escorpí.

Era usat sense èxit per curar la lepra , ja que segons la teoria dels signes si la planta fà butllofes i ferides,curarà les lesions similars.


*La tintura mare es un preparat normalment fet amb alcohol i herba fresca o seca triturada al màxim , que es sotmet a una sèrie de xarbotaments durant uns dies i a
repós en lloc fresc i sec segons l’ ùs al que es destina i el criteri de la persona que la fà.

Ruda

Ruda

Fins i tot els cecs poden saber on es la Ruda fàcilment, perque a diferència de la farigola i el romaní, que s’ extenen molt, la planta de la Ruda creix en llocs molt concrets i no s’ escampa gaire.

Fà una olor forta i estranya que no recorda cap altra herba i es tant forta que pot provocar mareigs i de vegades fàstics .
Es diu d’ ella que té propietats per curar la ràbia de gos, pero ha quedat ben palès que no era cert.
Es un bon remei contra els enverinaments ,bullida amb llet.

Per netejar els ulls i en tissana , aclareix la vista cansada.

El tóxic de la Ruda es la rutina i pot provocar l’ abortament, aixó està clinicament provat, ja que la rutina actùa sobre la matriu com els purgants en l’ intestí.

A més, s’ ha fet servir en casos d’ histèries ,regles doloroses o abundants,en la menopausa, algunes mares en feien beure a les filles joves de les que es sospitava que haguèsin estat amb un home abans de ser casades, el seguent remei:

Un grapat de ruda fresca

Baladre

Es tóxica tota ella,com quasi bé totes les plantes que exuden làtex, antigament s’ havia fet servir per matar gats i gosos, ben trinxades les fulles en mig d’ una bola de carn picada.

Per qué la feien servir les bruixes ?

Les bruixes,normalment no explicaven a ningú els seus secrets, i es cuidaven molt de disimular les plantes que feien servir ,en aquest cas,agafaven cualsevol unguent, pomada o greix ,hi ficaven fulles i flors de baladre tallat a bocins petits ,ho deixaven macerar tota la nit , l’ endemà ho feien escalfar i quan era ben fos ho colaven amb un drap de cotó, d’ aquesta manera, el tóxic es barrejava amb el vehiculant i ningú sabia qué hi havien posat.

Aquest preparat els era útil quan els homes havien perdut la virilitat ,ja que l’ extracte que havien fet porta digitalina i estrofantina,que son cardiotónics i diurètics.

Les herbes Bruixes de les Bruixes que es pentinen

Herbes Bruixes
De
Les Bruixes que es Pentinen

Baladre
Ruda
Marxívol
Sarriassa
Malcoratge
Vidella
Cascall




Herbes del Remei i Les Bruixes que es pentinen
Ibèria Soler i Roca && Lourdes Franch i Arnau
Juny 2011