TROBADA
REMEIERS I REMEIERES A ST. HILARI DE SACALM 14/10/17
Na Carme Palau , remeiera de Vilajuïga, ens fa un resum de la trobada .
Gràcissssss !!!!
En Santi Jàvega
etnobotànic I reconegut herbolari, va xerrar de ses plantes de
les Guilleries.
Plantes
de ses Guilleries
Primavera
S’utilitzen
ses flors en infusió per a refredats, constipats i afeccions als
pulmons.
Ses
fulles tendres son comestibles en amanides i es rizoma (ses arrels),
en decocció per ses pedres des ronyó (no hem va quedar clar si es
per la seva acció analgèsica, antiespasmòdica i diürètica...).
Però es coadjuvant.
Viola
Alba
Ses
flors son comestibles i també serveixen per a fer vi.
S’infusió
de les flors i fulles va be per la tos, el asma, refredats i
infeccions respiratòries.
Falguera
petita (dauradella)
Sa
part on te ses espores es daurada, brilla.
Va
bé per pedres des ronyó, es tònic hepàtic, activa sa circulació
perifèrica des cervell i també alleugera els dolors de migranya.
Plantes
per a infeccions d’0rina recurrents
-
Coa
de cavall.- Tant sa gran com sa petita son bones. Tenen silici i
això va bé per si han problemes d’osteoporosis.
-
Herba
prima.- Creix en lloc pedregosos i rocosos. Es molt prima i petita i
per això pot passar desapercebuda. Trenca pedres des ronyò i va bé
també per ses infeccions d’orina.
-
Buxerola
(Gayuba).- Es un potent antisèptic de ses vies urinaries. S’ús
està restringit, no prendre mes de 7 dies seguits.
Plantes
per a prevenció de problemes de pròstata
-
Vara
d’Or.- s’utilitza sa flor
-
Epilobi
(es antiinflamatòria)
-
Brux
i/o bruguerola (tots es brucs van bé).- es un antiinflamatori
Plantes
per a prevenció de refredats
-Malva+gallarets+sempreviva+tussílag+gemes
d’avet o pi+ plantatge+ saüc+ farigola.
Malva.-
Va bé per tractar refredats a qualsevol edat (nins petits i gent
gran). Es fruits son bons per es infants quant lis creixen ses dents.
Fer infusió i fregar ses genives.
Plantes
per a inflamacions dels ulls/conjuntivitis
Flor
de saüc + ruda + blauets + eufràsia + camamil·la
Plantes
per a digestions lentes i/o pesades
Fonoll
i poliol per els gasos o excés d’àcid gàstric.
Centaura
+ genciana regulen es sist. digestiu.
Ortiga
es un protector de ses mucoses i flora intestinal.
Ma.
Lluïsa + camamil·la mahonesa son digestives.
Tractament
per a pòlips nasals
Emplats
d’argilla vermella infusionada amb coa de cavall. Fer sa mescla amb
s’infusió tèbia. Sa coa de cavall suavitza ses mucoses.
Xerrada
de ses aigües de ses Fonts de ses Guilleries, a càrrec de Xavi Clos
(Balneari Font Vella)
Sa
salut no es només no estar en la malaltia, sinó també la
propiocepció de benestar. La percepció pròpia de sentir-se be, sà.
La
temperatura òptima per a beure aigua mineral dolça és entre 10ºC
i 15ºC.
Quant
apareix sa set es que comença el nostre cos a deshidratar-se. Cal
beure aigua abans de sentir set per tal de estar hidratat. Sinó els
nostres ronyons han de retenir líquids per quant es cos els
necessiti.
Confecció
de pasta de dents de sàlvia a càrrec de Na Cristina Martí.
Fulles
de sàlvia seques (es desinfectant, astringent i antiinflamatòria)
Argila
blanca (com abrasiu suau)
Sal
o bicarbonat (desinfectant)
Posar-ho
tot dins sa picadora i picar-ho tot plegat fins que quedi com una
pols. Guardar en un pot i ja està. Banyar es raspall de dents amb
aigua abans de fer servir amb sa polseta.
També
es pot fer humida. Els ingredients son els mateixos però es fa de
diferent forma:
Infusió
de sàlvia i quant estigui tèbia mesclar amb s’argila blanca i sa
sal o bicarbonat. Mesclar fins a fer una pasteta ni massa liquida ni
massa espesa, i guardar dins un pot de vidre. No fer grans
quantitats per que no es faci mal bé abans d’acabar-la. Aquí hi
ha moltes possibles combinacions, afegint olis essencials (una o dues
gotes com a molt per que son concentrats), menta piperita, mirra,
llimona, arbre del te... O en l’infusió afegir farigola,
plantatge, llentiscle...
Recomanen
argila blanca de Vogel o de Bellsolà.
Utilitats
medicinals de les plantes dels boscos de les Guilleries a càrrec de
Joan Torres (metge naturista)
Tenir
sentit comú al tallar les plantes, no arrasar amb tot. Deixar-ne per
que es puguin reproduir.
Totes
les plantes tenen molts principis actius medicinals, encara que en
predomini un sobre els altres. Això es el que li dona a la planta sa
seva identitat medicinal.
A
mes d’utilitzar les plantes com a eina de salut, també cuidar
s’alimentació.
Ses
fulles d’avellanes van bé per sa circulació de ses cames.
Per
a fer esperits de plantes proposa:
Alcoholatures.-
1 part de planta fresca per dues parts d’alcohol.
1 part de planta seca per cinc parts d’alcohol.
Macerar
mínim 7-21 dies.
Quant
fem pomades i ungüents també es pot fer servir les alcoholatures,
ja que hi ha plantes que son hidrosolubles i d’altres liposolubles.
A llavors una vegada tinguem la part oleosa al bany maria desfeta es
pot afegir l’alcoholatura fins que s’alcohol s’evapori i quedin
els principis actius de la planta.
Per
exemple:
Posar
al bany maria oli d’oliva o un oli macerat amb plantes + mantega de
karité o vaselines naturals + cera d’abella i desfer-ho al bany
maria. Desprès afegir s’alcoholatura, remenar fins que el alcohol
s’evapori i s’oli absorbeixi les propietats de l’alcoholatura.
Envasar.
Comenta
lo dels principis actius medicinals de les plantes hidro o
liposolubles possant l’exemple del poliol, que es molt mes eficaç
pel mal de panxa si s’infusiona amb llet, per que els seu principis
mes destacables son liposolubles.
Esperit
per al dolor amb herbes de les Guilleries a càrrec de na Judith
Ramirez, remeiera de Susqueda i presidenta de l’Associació
etnobotànica Rusticana.
Serveix
per a fer fregues i guarir des dolors d’ossos, articulars i
musculars (agulletes).
Macerar
en alcohol de 96º (per després quant s’ha d’usar rebaixar a
60º/70ºgraus i així en aplicar, s’alcohol ajuda a que s’evapori
mes aviat), Palensis espinosa –un tipus de falsa àrnica-, espígol,
Ínula salicina –un altre tipus d’arnica- i donzell – artemisia
absinthium-
Recomana
fer mescles de plantes ja que entre elles, quant les macerem es crea
alquímia i unes plantes potencien a les altres, aconseguint un
preparat molt mes potent.
Recomanacions
per a secar plantes:
Secar
amb el menys temps possible per que no es perdin les propietats
medicinals.
Recol·lectar
que al manco faci tres dies que no plou.
No
acaramullar la planta quant es seca, ja que es pot podrir.
Posar-les
en un lloc fresc, ventilat i que no li doni el sol de ple.
Emmagatzemar
en bosses de paper o en fundes de coixineres.
Esmicolar
les plantes abans d’utilizar-les per que es principis actius
s’alliberin.
Per
fer ses alcoholatures, recomana pots de vidre. Una vegada feta
s’alcoholatura envasar en pots de vidre foscos.
Ses
plantes o flors que calquin macerar a sol i seré es millor que no li
doni el sol fort de ple. Lo que es bo es que hi hagi el canvis de
temperatura que fa que els principis de la planta passin al alcohol.
Recorden
tota s’informació escrita i visual que hi ha a sa web de remeiers
i remeieres.
http://remeiersiremeieres.blogspot.com.es/
LICOR
DE EŔISIM
