plovisquejava,i jo no portava paraigues
m´estava mullant i pensava.. demá tindré mal de coll,aquesta pluja asquerosa...a més, amb el carrer mullat, patinaré i em trencará una cama, segur.... etc.etc.
de sobte, i sense saber ´perqué,vaig imaginar la terra mullada , la vida que s´hi guardava a dins, els arbres, les plantes medicinals, les fruites ...totes aquelles coses que ens dona la terra i que jo valoro tant !i ja no em va semblar tan freda l´aigua, i fins i tot vaig pensar que encara plovia poc,que feia falta més aigua .... i vaig mirar els núvols i vaig resar per que plogués més.
Aigua, Aigua Aigua .... per l ´amor del Cel !!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada