ültima Pàg Oli de Bruixa Bona

Oli de Bruixa Bona. Estimulant i afrodisíac.


1/4 de litre d'Oli d'Oliva, a poder ser OLI JÔLIX d´oliva arbequina.

3 branques de romaní

3 branques de farigola

2 claus d'espècia

1 fulla de llorer

1 pessic de sal , no ens oblidéssim pas el pessic de sal, que em va dir en secret una senyora, no sé si àvia o no, un matí de Castells al Castell de Sant Domingo fa més de 20 anys.

Guardar 9 dies a sol i serena, de quart creixent a lluna plena.


Perquè he posat que l´Oli ha de ser Jôlix, ? perquè és l´Oli del meu gendre, i li faig publicitat encoberta. !!!!
Fins hi tot les bruixes hem de fer bullir l´olla!!!




Últim remei,
el de l'àvia Pepa , que no era del Penedès , i per això la deixo per el final.

El remei de la meva àvia per a les ferides a las mans, voltadits o penellons era agafar un carbó encès, tirar-hi oli de romaní i posar la mà o el dit ferit al fum de la brasa .
Dono fe de la cura, perquè era el meu dit, es que es va curar d´una infecció, sense res més que el fum i l´escalfor de la brasa.




Vull donar les gràcies a la Montse i l´Anna del Molí de Foix, per donar-me l´oportunitat de compartir amb tots vosaltres aquests petits secrets de les àvies, i estic segura que el que no quedarà escrit, serà el més interessant. Gràcies a tothom!

Pag.7 El fel sobreexit !!! ui ...quin mal !

El pare de la Marta Bargalló de Sant Martí ,va trobar una llibreta del seu avi, amb receptes de remeis de l'època.
Per si de cas, les hagués recollit d'alguna àvia , cosa que no seria gens estrany ,en transcric una.


Pel fel sobreeixit

“S´agafa un ou fet del dia, l´ou es fa dur,
s’ agafaen dues anous pelades picades al morter i la pols es posa a dintre del ou, s´arregla al vespre, per prendre a l’endemà dematí, l´endemà dematí del ou es fan cuatre talls, cada dues hores s´en ha de menjar un tall, l´ou es fa cada dia fins que elmal és fora.
Després s´agafa 5 cèntims de pega de sabater que no siga adobada i es fa fondre en una cassola i es fa un pegat ,s´hi posa 5 cèntims de safrà i es coloca que tapi el forat del llombrigo.”

Xarops diversos Pàgina 6

Aigua de neu

Una veina m´ha explicat que la seva àvia, els dies que nevaba, feia pujar les nenes a la taulada, amb una cullereta de plata i un gerro de porcellana blanca, omplien el gerro amb molta cura i l´àvia estaba molt contenta, pero ella no sap QUE en feia despres amb la neu , tot i que TOT ho curaba amb aquella Aigua de Neu miraculosa.

Sé de gent que diu que a casa seva s´utilitzaba per les cremades un Oli de Neu, que era oli amb aigua de neu. A mí m´extranya, perque els catalans no sóm gaire donats a barrejar l´oli i l´aigua.



Xarop de flor de Säuc

Posar aigua a bullir en una olla de porcellana o fang ( que no sigui d´alumini), quan l´aigua bull, si tiren les toies de flors de saüc fresques , es tapa i s´espera uns minuts.
S´aixeca la tapadora amb molta cura i es decanta el vapor d´aigua que hi ha quedat, en un cassó,es torna a tapar i es repeteix la mateixa operació tantes vegades com faci falta , fins que no quedi aigua a l´olla.

Es pesa o es mesura el liquid que ha resultat i s´hi afeigeig la mateixa quantitat de sucre roig o mel, posar al foc , remenar sovint fins que es desfaci el sucre.
Guardar en pots de vidre fosc .
Aquest xarop es molt bó per la tos, la febre i el refredat de fred, pero no per la grip.



Xarop séc de Pi ,per la tos


S´agafa un pot de vidre transparent
S´omple de gemmes de pinya petitones, normalment a la primavera, s´hi aboca tot el sucre roig que hi càpiga, es tapa i es deixa a la cuina en un lloc calent durant tot l´estiu. A la tardor , el sucre s ‘ aurà desfet i tindrem un xarop bonissim ¡!!
Es cola i s´envasa en pots més petits.

Xarop almíbar de Pi.

30 grams de gemmes de pi
30 grams de sucre
Aigua , un got gran ( 250 cl aprox)

Es posa l´aigua a bullir i s´hi tiren les pinyetes i el sucre fins que quedi un almíbar.
Es cola i s´envasa

Recepta del Isidre ,l´home de la Maria, que treballaba al Sac Xiroi de Castellvi de la Marca al 1997, aquest xarop va ser el primer que vaig fer per la meva neta Naila que era bebé.
Pag.6

pàgina 5 Receptes de les àvies

Aigua de neu

Una veina m´ha explicat que la seva àvia, els dies que nevaba, feia pujar les nenes a la taulada, amb una cullereta de plata i un gerro de porcellana blanca, omplien el gerro amb molta cura i l´àvia estaba molt contenta, pero ella no sap QUE en feia despres amb la neu , tot i que TOT ho curaba amb aquella Aigua de Neu miraculosa.

Sé de gent que diu que a casa seva s´utilitzaba per les cremades un Oli de Neu, que era oli amb aigua de neu. A mí m´extranya, perque els catalans no sóm gaire donats a barrejar l´oli i l´aigua.



Xarop de flor de Säuc

Posar aigua a bullir en una olla de porcellana o fang ( que no sigui d´alumini), quan l´aigua bull, si tiren les toies de flors de saüc fresques , es tapa i s´espera uns minuts.
S´aixeca la tapadora amb molta cura i es decanta el vapor d´aigua que hi ha quedat, en un cassó,es torna a tapar i es repeteix la mateixa operació tantes vegades com faci falta , fins que no quedi aigua a l´olla.

Es pesa o es mesura el liquid que ha resultat i s´hi afeigeig la mateixa quantitat de sucre roig o mel, posar al foc , remenar sovint fins que es desfaci el sucre.
Guardar en pots de vidre fosc .
Aquest xarop es molt bó per la tos, la febre i el refredat de fred, pero no per la grip.



Xarop séc de Pi ,per la tos


S´agafa un pot de vidre transparent
S´omple de gemmes de pinya petitones, normalment a la primavera, s´hi aboca tot el sucre roig que hi càpiga, es tapa i es deixa a la cuina en un lloc calent durant tot l´estiu. A la tardor , el sucre s ‘ aurà desfet i tindrem un xarop bonissim ¡!!
Es cola i s´envasa en pots més petits.

Xarop almíbar de Pi.

30 grams de gemmes de pi
30 grams de sucre
Aigua , un got gran ( 250 cl aprox)

Es posa l´aigua a bullir i s´hi tiren les pinyetes i el sucre fins que quedi un almíbar.
Es cola i s´envasa

Recepta del Isidre ,l´home de la Maria, que treballaba al Sac Xiroi de Castellvi de la Marca al 1997, aquest xarop va ser el primer que vaig fer per la meva neta Naila que era bebé.

pàgina 4 Receptes de les àvies

Venint de Sant Martí a Vilafranca en l'autocar, escoltava dues dones parlant de metges i
malalties, una tenia morenes i l´altra li donava consells d'aquests de les àvies.
No vaig gosar de preguntar res, però em vaig anar apuntant el que deien.
Per les morenes ,
Les maduixes més madures que pugueu trobar , xafades sobre una gassa, aplicada
directament sobre la morena.
Hi ha persones que fan servir tomàquets madurs, però jo no ho aconsello perquè tenen
molt d'àcid i un excés de potassi.
Menjar o beure suc, de maduixes cada nit abans d'anar a dormir , evita que es tornin a
reproduir.
A l’edat mitjana, s'havia utilitzat en els convents de monges ,una beguda, que en deien
L’elixir de la bona son o de la dona son
Es feia amb un litre de vi blanc, unes quantes maduixes trossejades i un ramet de flors
de camamilla.
No sé si té res a veure amb les morenes,, però es una recepta que m'agrada a mi i per
això la he guardat
DE SANG I FETGE
A la sabateria que hi ha al costat del Cafè de la Munia, una dona em va explicar que la
seva sogra, feia assecar els pàmpols vermells de la vinya, els triturava amb la mà de
morter i s'en feia infusions per “ rebaixar la sang “.
Si havia tingut una enrabiada, anava a buscar fulles d´ortiga i s’ en feia un caldo per
calmar el fetge i que no se li fessin pedres.
Les fulles d´ortiga a l'amanida, són bones per els homes amb problemes de disfunció
erectil .Això els hi vaig dir jo a elles, i ja que sóc àvia i visc al Penedès…. Aprofito per
colar la meva de recepta.
Si es fa una crema o un oli amb fulles d´ortiga fresques, i s'unten els engonals abans
d'anar a dormir, també fa efecte.
De les famoses pocions afrodisíaques, les que no estaven fetes amb belladona o
digital, estaven fetes amb ortiga i arrel de mandrágora

Receptes de les àvies pag.3

A Torrelles de Foix, Setembre del 2006

L´àvia de C´al Pep Gerri,em va explicar que quan ella era petita, la seva mare els feia bullir l´arrel del panical amb aigua per aliviar el mal de panxa.

L´arrel de panical,quan es seca,es talla a troçets i s´en fan collarets per evitar la suor de l´aixella.

Si els pagesos es renten els peus amb aigua d´arrel de panical,eviten , la suor, els fongs , les nafres i la pudor.

La punxa del panical, és eficaç contra el verí de la serp i la picada d´abella.
S`agafa una espina de la flor i es punxa el voltant de la picada ,i amb l´arrel ben aixafada es fà una cataplasma petita sobre la ferida.

També em va donar un remei per la tos de les criaturas, es talla de dalt baix , una pala de figa de moro, s´omple de sucre una de les llesques i es tapa amb l´altre, es lliga ben fort ,com si la volguèssim reconstruir, i es deixa dreta sobre un gerro perque vagi regalimant tot el sucre fòs amb el suc que hi ha dintre de la fulla.



De Sant Quintí de Mediona ,vaig tornar amb una recepta que em van donar la Maria i la Dolors que són tímides i no volen que surti el seu nom.

d´Oli d´all per el dolor.

Agafar un tupí de fang o una cassola, omplir d´ oli i grans d´all en nombre senar,
Així que bull es tanca el foc, deixar reposar ben tapat i a les fosques .
Al cap d´un mes ja es pot fer servir.

A la meva terra del Vallés,primer es feia una frega d´alcohol de romaní i es posaba l´ oli d´all quan el membre afectat estaba calent i es tapaba amb un drap de llana.

Una de les àvies, coneixia l´oli de sargantana i em va dir, que de vegades sentia a parlar als grans de l´oli de ratolins vius, pero no sabia si només era per espantar les criaturas que no volien pendre els remeis o si realment el feien.


També sabien com fer el

Vi per agafar gana

1 litre de vi blanc
Tantes flors de centaura fresca con hi càpiguen
Afegir 3 cullerades grosses de mel
Sacsejar força estona
Deixar reposar més o menys 1 hora
Colar en una ampolla fosca i beure un ditet abans dels apats
Ha de durar una setmana

pagina 2 Receptes de les àvies .

Del Llibre LA MIEL Prof. N.Cano
INSTITUTO DE TROPOTERÁPIA
C/ Alcoy 10
Barcelona 2ª edicion 6 ptas.
CALDO OXIDANTE DE MIEL , CEBOLLA Y LIMÓN
En tres o cuatro litros de agua, se pone un kilo de cebollas y cuando están las cebollas
deshechas de tanto cocer, se agregan 3 cucharadas de buena miel. En cada toma se
agragará el zumo de un limón o dos en crudo.
Este famoso caldo “dulce-oxidante” es particularmente recomendable en las siguientes
enfermedades.
1º Difteria y males de garganta
2º Pleuresía y males de pecho
3º Infecciones intestinales
4º Ataques de asma
5º Ataques de nefritis aguda
6º Retención de orina
7º Enfriamientos y catarros
8º Dolores agudos y reumàticos
9º Dolor de muelas (más cargado de zumo de limón)
10º Cansancio nervioso
11º Insuficiencia hepática y renal
12º Anemia y escrufulismo
He copiat íntegrament la pàgina del llibre, és un petit llibre molt interessant però tant
vell que no trobo els hereus per demanar permís de recopilació. Que serveixi també
com a homenatge als primers naturalistes, ja que la recepta serveix per a tantes coses,
imagino que el Caldo Vital del Doctor Santiveri deu ser una derivació d´aquest , però
sense mel.
Aquest llibre em va arribar a les mans gràcies al amic Carles Casas ( el Xarli )de Vilafranca.