Herbes del Remei i Quermançó : TROBADA REMEIERS I REMEIERES A ST. HILARI DE SACALM 14/10/17

TROBADA REMEIERS I REMEIERES A ST. HILARI DE SACALM 14/10/17

Na Carme Palau , remeiera de Vilajuïga, ens fa un resum de la trobada .

Gràcissssss !!!!

En Santi Jàvega etnobotànic I reconegut herbolari, va xerrar de ses plantes de les Guilleries.

Plantes de ses Guilleries

Primavera

S’utilitzen ses flors en infusió per a refredats, constipats i afeccions als pulmons.

Ses fulles tendres son comestibles en amanides i es rizoma (ses arrels), en decocció per ses pedres des ronyó (no hem va quedar clar si es per la seva acció analgèsica, antiespasmòdica i diürètica...). Però es coadjuvant.

Viola Alba

Ses flors son comestibles i també serveixen per a fer vi.

S’infusió de les flors i fulles va be per la tos, el asma, refredats i infeccions respiratòries.

Falguera petita (dauradella)

Sa part on te ses espores es daurada, brilla.

Va bé per pedres des ronyó, es tònic hepàtic, activa sa circulació perifèrica des cervell i també alleugera els dolors de migranya.

Plantes per a infeccions d’0rina recurrents

Coa de cavall.- Tant sa gran com sa petita son bones. Tenen silici i això va bé per si han problemes d’osteoporosis.
Herba prima.- Creix en lloc pedregosos i rocosos. Es molt prima i petita i per això pot passar desapercebuda. Trenca pedres des ronyò i va bé també per ses infeccions d’orina.
Buxerola (Gayuba).- Es un potent antisèptic de ses vies urinaries. S’ús està restringit, no prendre mes de 7 dies seguits.

Plantes per a prevenció de problemes de pròstata

Vara d’Or.- s’utilitza sa flor
Epilobi (es antiinflamatòria)
Brux i/o bruguerola (tots es brucs van bé).- es un antiinflamatori

Plantes per a prevenció de refredats

-Malva+gallarets+sempreviva+tussílag+gemes d’avet o pi+ plantatge+ saüc+ farigola.

Malva.- Va bé per tractar refredats a qualsevol edat (nins petits i gent gran). Es fruits son bons per es infants quant lis creixen ses dents. Fer infusió i fregar ses genives.

Plantes per a inflamacions dels ulls/conjuntivitis

Flor de saüc + ruda + blauets + eufràsia + camamil·la

Plantes per a digestions lentes i/o pesades

Fonoll i poliol per els gasos o excés d’àcid gàstric.

Centaura + genciana regulen es sist. digestiu.

Ortiga es un protector de ses mucoses i flora intestinal.

Ma. Lluïsa + camamil·la mahonesa son digestives.

Tractament per a pòlips nasals

Emplats d’argilla vermella infusionada amb coa de cavall. Fer sa mescla amb s’infusió tèbia. Sa coa de cavall suavitza ses mucoses.

Xerrada de ses aigües de ses Fonts de ses Guilleries, a càrrec de Xavi Clos (Balneari Font Vella)

Sa salut no es només no estar en la malaltia, sinó també la propiocepció de benestar. La percepció pròpia de sentir-se be, sà.

La temperatura òptima per a beure aigua mineral dolça és entre 10ºC i 15ºC.

Quant apareix sa set es que comença el nostre cos a deshidratar-se. Cal beure aigua abans de sentir set per tal de estar hidratat. Sinó els nostres ronyons han de retenir líquids per quant es cos els necessiti.

Confecció de pasta de dents de sàlvia a càrrec de Na Cristina Martí.

Fulles de sàlvia seques (es desinfectant, astringent i antiinflamatòria)

Argila blanca (com abrasiu suau)

Sal o bicarbonat (desinfectant)

Posar-ho tot dins sa picadora i picar-ho tot plegat fins que quedi com una pols. Guardar en un pot i ja està. Banyar es raspall de dents amb aigua abans de fer servir amb sa polseta.

També es pot fer humida. Els ingredients son els mateixos però es fa de diferent forma:

Infusió de sàlvia i quant estigui tèbia mesclar amb s’argila blanca i sa sal o bicarbonat. Mesclar fins a fer una pasteta ni massa liquida ni massa espesa, i guardar dins un pot de vidre. No fer grans quantitats per que no es faci mal bé abans d’acabar-la. Aquí hi ha moltes possibles combinacions, afegint olis essencials (una o dues gotes com a molt per que son concentrats), menta piperita, mirra, llimona, arbre del te... O en l’infusió afegir farigola, plantatge, llentiscle...

Recomanen argila blanca de Vogel o de Bellsolà.

Utilitats medicinals de les plantes dels boscos de les Guilleries a càrrec de Joan Torres (metge naturista)

Tenir sentit comú al tallar les plantes, no arrasar amb tot. Deixar-ne per que es puguin reproduir.

Totes les plantes tenen molts principis actius medicinals, encara que en predomini un sobre els altres. Això es el que li dona a la planta sa seva identitat medicinal.

A mes d’utilitzar les plantes com a eina de salut, també cuidar s’alimentació.

Ses fulles d’avellanes van bé per sa circulació de ses cames.

Per a fer esperits de plantes proposa:

Alcoholatures.- 1 part de planta fresca per dues parts d’alcohol.

1 part de planta seca per cinc parts d’alcohol.

Macerar mínim 7-21 dies.

Quant fem pomades i ungüents també es pot fer servir les alcoholatures, ja que hi ha plantes que son hidrosolubles i d’altres liposolubles. A llavors una vegada tinguem la part oleosa al bany maria desfeta es pot afegir l’alcoholatura fins que s’alcohol s’evapori i quedin els principis actius de la planta.

Per exemple:

Posar al bany maria oli d’oliva o un oli macerat amb plantes + mantega de karité o vaselines naturals + cera d’abella i desfer-ho al bany maria. Desprès afegir s’alcoholatura, remenar fins que el alcohol s’evapori i s’oli absorbeixi les propietats de l’alcoholatura. Envasar.

Comenta lo dels principis actius medicinals de les plantes hidro o liposolubles possant l’exemple del poliol, que es molt mes eficaç pel mal de panxa si s’infusiona amb llet, per que els seu principis mes destacables son liposolubles.

Esperit per al dolor amb herbes de les Guilleries a càrrec de na Judith Ramirez, remeiera de Susqueda i presidenta de l’Associació etnobotànica Rusticana.

Serveix per a fer fregues i guarir des dolors d’ossos, articulars i musculars (agulletes).

Macerar en alcohol de 96º (per després quant s’ha d’usar rebaixar a 60º/70ºgraus i així en aplicar, s’alcohol ajuda a que s’evapori mes aviat), Palensis espinosa –un tipus de falsa àrnica-, espígol, Ínula salicina –un altre tipus d’arnica- i donzell – artemisia absinthium-

Recomana fer mescles de plantes ja que entre elles, quant les macerem es crea alquímia i unes plantes potencien a les altres, aconseguint un preparat molt mes potent.

Recomanacions per a secar plantes:

Secar amb el menys temps possible per que no es perdin les propietats medicinals.

Recol·lectar que al manco faci tres dies que no plou.

No acaramullar la planta quant es seca, ja que es pot podrir.

Posar-les en un lloc fresc, ventilat i que no li doni el sol de ple.

Emmagatzemar en bosses de paper o en fundes de coixineres.

Esmicolar les plantes abans d’utilizar-les per que es principis actius s’alliberin.

Per fer ses alcoholatures, recomana pots de vidre. Una vegada feta s’alcoholatura envasar en pots de vidre foscos.

Ses plantes o flors que calquin macerar a sol i seré es millor que no li doni el sol fort de ple. Lo que es bo es que hi hagi el canvis de temperatura que fa que els principis de la planta passin al alcohol.