17 de nov. 2010

Conservar les Olives





Collirem ,comprarem o ens regalaran , les olives verdes .
Les rentem o les deixem un dia a remull.
L’endemà s’ esbandeixen i s’ai xafen una mica amb una mà de morter i les tornem a posar amb aigua neta .
L’’anirem canviant durant 9 dies , perque perdin l’amargor, passats els 9 dies , les posarem en un recipient ,una gerra o un gibrell , fent capes d’olives, sal* , sajolida, farigola i romaní .( s’hi poden posar alls amb pell,una mica aixafats també i unes peles de llimona ben finetes ) i ho cobrirem tot d’aigua. Tapem amb un drap el recipient i ho deixem uns 10/15 dies en un lloc fosc .
Perqué quedin ben bones, al portarles a la taula, escorreu bé l’ aigua i amaniu amb Jòlix.(oli d’ olives arbequines auténtic)
* Es mesura la quantitat de sal amb un ou cru. S’ ha de posar en el cubell o recipient i quan sura, ja no cal que n’ hi poseu més.

23 d’oct. 2010

Ja s' ha acabat la varemaaaaa !!!!!!



aRA, A DISFRUTAR DE LA TARDOR, COMENÇAR A FER PANELLETS I TORRAR CASTANYES A LA VORA DEL FOC !!!!
FINS AL nOVEMBRE QUE SEGURAMENT COMENÇARAN AMB LES OLIVES !!!! JO JA TINC A PUNT LA SAJOLIDA !!!!!!

6 d’ag. 2010

Agermanament Font-rubí & Rieux Volvestre



Un viatge magnífic a un lloc magnífic ! Estic molt contenta, la gent de Font-rubí, m' han permés de participar en el viatge d' agermanament amb Rieux Volvestre, jo, que ja coneixia la familia Roujàs, la Jossy i l' André, no tenia idea dels lligams tan importants que s' ha establert, en molts anys entre la Gent de Font-rubí i els de Rieux.Normalment els intercanvis son més oficials que verdaderament amistosos.
Agraiexo a la Montse Marqués la confiança,( ja li tinc fet el mini diccionari)i al Fèlix Molinari l'invitació.
Gràcies a totss !!!!!

19 de maig 2010

Hidro/oleat de Farigola de Fontrub'i





Es necessita un sac de farigola per a fer un m'inim de hidro/oleat.
Vam omplir la cassola del destil.lador amb 1 litre d- aigua de manantial i tantes flors de farigola com ens hi van cabre.
El sistema de refredat del serpent'i, el va solucionar el F[elix, amb un tub de goma posat directament a l- aixeta i desaiguant a l- aig"uera, mai millor dit.
Tot i aix'o l- aigua s- escalfa una mica .
Va, fer una bona quantitat de Hidro.oleat, que segur, que la propera vegada, buscar'e un altre destil.lador, per tornar a destil.ar el resultat i guanyarem en puressa del preparat !!!!

29 d’abr. 2010

ültima Pàg Oli de Bruixa Bona








Oli de Bruixa Bona. Estimulant i afrodisíac.


1/4 de litre d'Oli d'Oliva, a poder ser OLI JÔLIX d´oliva arbequina.

3 branques de romaní

3 branques de farigola

2 claus d'espècia

1 fulla de llorer

1 pessic de sal , no ens oblidéssim pas el pessic de sal, que em va dir en secret una senyora, no sé si àvia o no, un matí de Castells al Castell de Sant Domingo fa més de 20 anys.

Guardar 9 dies a sol i serena, de quart creixent a lluna plena.


Perquè he posat que l´Oli ha de ser Jôlix, ? perquè és l´Oli del meu gendre, i li faig publicitat encoberta. !!!!
Fins hi tot les bruixes hem de fer bullir l´olla!!!




Últim remei,
el de l'àvia Pepa , que no era del Penedès , i per això la deixo per el final.

El remei de la meva àvia per a les ferides a las mans, voltadits o penellons era agafar un carbó encès, tirar-hi oli de romaní i posar la mà o el dit ferit al fum de la brasa .
Dono fe de la cura, perquè era el meu dit, es que es va curar d´una infecció, sense res més que el fum i l´escalfor de la brasa.




Vull donar les gràcies a la Montse i l´Anna del Molí de Foix, per donar-me l´oportunitat de compartir amb tots vosaltres aquests petits secrets de les àvies, i estic segura que el que no quedarà escrit, serà el més interessant. Gràcies a tothom!

14 de març 2010

Pag.7 El fel sobreexit !!! ui ...quin mal !

El pare de la Marta Bargalló de Sant Martí ,va trobar una llibreta del seu avi, amb receptes de remeis de l'època.
Per si de cas, les hagués recollit d'alguna àvia , cosa que no seria gens estrany ,en transcric una.


Pel fel sobreeixit

“S´agafa un ou fet del dia, l´ou es fa dur,
s’ agafaen dues anous pelades picades al morter i la pols es posa a dintre del ou, s´arregla al vespre, per prendre a l’endemà dematí, l´endemà dematí del ou es fan cuatre talls, cada dues hores s´en ha de menjar un tall, l´ou es fa cada dia fins que elmal és fora.
Després s´agafa 5 cèntims de pega de sabater que no siga adobada i es fa fondre en una cassola i es fa un pegat ,s´hi posa 5 cèntims de safrà i es coloca que tapi el forat del llombrigo.”

7 de març 2010

Xarops diversos Pàgina 6

Aigua de neu

Una veina m´ha explicat que la seva àvia, els dies que nevaba, feia pujar les nenes a la taulada, amb una cullereta de plata i un gerro de porcellana blanca, omplien el gerro amb molta cura i l´àvia estaba molt contenta, pero ella no sap QUE en feia despres amb la neu , tot i que TOT ho curaba amb aquella Aigua de Neu miraculosa.

Sé de gent que diu que a casa seva s´utilitzaba per les cremades un Oli de Neu, que era oli amb aigua de neu. A mí m´extranya, perque els catalans no sóm gaire donats a barrejar l´oli i l´aigua.



Xarop de flor de Säuc

Posar aigua a bullir en una olla de porcellana o fang ( que no sigui d´alumini), quan l´aigua bull, si tiren les toies de flors de saüc fresques , es tapa i s´espera uns minuts.
S´aixeca la tapadora amb molta cura i es decanta el vapor d´aigua que hi ha quedat, en un cassó,es torna a tapar i es repeteix la mateixa operació tantes vegades com faci falta , fins que no quedi aigua a l´olla.

Es pesa o es mesura el liquid que ha resultat i s´hi afeigeig la mateixa quantitat de sucre roig o mel, posar al foc , remenar sovint fins que es desfaci el sucre.
Guardar en pots de vidre fosc .
Aquest xarop es molt bó per la tos, la febre i el refredat de fred, pero no per la grip.



Xarop séc de Pi ,per la tos


S´agafa un pot de vidre transparent
S´omple de gemmes de pinya petitones, normalment a la primavera, s´hi aboca tot el sucre roig que hi càpiga, es tapa i es deixa a la cuina en un lloc calent durant tot l´estiu. A la tardor , el sucre s ‘ aurà desfet i tindrem un xarop bonissim ¡!!
Es cola i s´envasa en pots més petits.

Xarop almíbar de Pi.

30 grams de gemmes de pi
30 grams de sucre
Aigua , un got gran ( 250 cl aprox)

Es posa l´aigua a bullir i s´hi tiren les pinyetes i el sucre fins que quedi un almíbar.
Es cola i s´envasa

Recepta del Isidre ,l´home de la Maria, que treballaba al Sac Xiroi de Castellvi de la Marca al 1997, aquest xarop va ser el primer que vaig fer per la meva neta Naila que era bebé.
Pag.6

21 de gen. 2010

pàgina 5 Receptes de les àvies


Aigua de neu

Una veina m´ha explicat que la seva àvia, els dies que nevaba, feia pujar les nenes a la taulada, amb una cullereta de plata i un gerro de porcellana blanca, omplien el gerro amb molta cura i l´àvia estaba molt contenta, pero ella no sap QUE en feia despres amb la neu , tot i que TOT ho curaba amb aquella Aigua de Neu miraculosa.

Sé de gent que diu que a casa seva s´utilitzaba per les cremades un Oli de Neu, que era oli amb aigua de neu. A mí m´extranya, perque els catalans no sóm gaire donats a barrejar l´oli i l´aigua.



Xarop de flor de Säuc

Posar aigua a bullir en una olla de porcellana o fang ( que no sigui d´alumini), quan l´aigua bull, si tiren les toies de flors de saüc fresques , es tapa i s´espera uns minuts.
S´aixeca la tapadora amb molta cura i es decanta el vapor d´aigua que hi ha quedat, en un cassó,es torna a tapar i es repeteix la mateixa operació tantes vegades com faci falta , fins que no quedi aigua a l´olla.

Es pesa o es mesura el liquid que ha resultat i s´hi afeigeig la mateixa quantitat de sucre roig o mel, posar al foc , remenar sovint fins que es desfaci el sucre.
Guardar en pots de vidre fosc .
Aquest xarop es molt bó per la tos, la febre i el refredat de fred, pero no per la grip.



Xarop séc de Pi ,per la tos


S´agafa un pot de vidre transparent
S´omple de gemmes de pinya petitones, normalment a la primavera, s´hi aboca tot el sucre roig que hi càpiga, es tapa i es deixa a la cuina en un lloc calent durant tot l´estiu. A la tardor , el sucre s ‘ aurà desfet i tindrem un xarop bonissim ¡!!
Es cola i s´envasa en pots més petits.

Xarop almíbar de Pi.

30 grams de gemmes de pi
30 grams de sucre
Aigua , un got gran ( 250 cl aprox)

Es posa l´aigua a bullir i s´hi tiren les pinyetes i el sucre fins que quedi un almíbar.
Es cola i s´envasa

Recepta del Isidre ,l´home de la Maria, que treballaba al Sac Xiroi de Castellvi de la Marca al 1997, aquest xarop va ser el primer que vaig fer per la meva neta Naila que era bebé.